Anem a posar els punts sobre les is. Un cop més, els mitjans de comunicació passen de puntetes per damunt de fets que són essencials per entendre la situació político-econòmica d’aquesta Europa —paraula d’origen grec— cada vegada més fràgil, tensionada i condicionada pels interessos dels principals actors polítics i financers del moment.
Vam romandre en silenci davant el traspàs de poders a Itàlia i Grècia. Els mitjans van minimitzar el rerefons d’aquells moviments, tot i la incomoditat que despertaven en una part important de la ciutadania. A la pràctica, allò va suposar substituir dirigents escollits a les urnes per tecnòcrates no escollits directament pel poble, figures sovint allunyades del debat públic i del control democràtic.
Si el sistema democràtic ja es trobava en un estat de mínima credibilitat —amb urnes, parlaments i procediments formals que sovint no eviten la desconnexió amb la ciutadania—, aquests episodis van alimentar la percepció d’una erosió profunda. Els principals beneficiaris d’aquell context no van ser els ciutadans, sinó els mercats financers i les seves estratègies especulatives.
Posem noms sobre la taula.