manel vallès | palimpsest

Categoria: política

  • Quelcom més?

    “El nostre enemic número u és la ignorància. Crec que l’enemic número u per a tots i totes és no comprendre el que està succeint avui al món”

    Julian Assange. Hacktivista i fundador de Wikileaks.

    I és ben cert. Amb la proliferació dels mitjans de comunicació, especialment dels mitjans digitals, i contemplem mitjans de comunicació també les anomenades xarxes socials, la qualitat i la veracitat de la informació no són per si soles les majors amenaces. Coses absurdes, frívoles, de baix calat, tant social com moral, ens poden escandalitzar a uns, no donar el nostre like o m’agrada de torn, o passar pàgina directament. Altres els compartiran, i fins i tot els posaran d’exemple, o formaràn part del seu argumentari essencial amb la dosi de cunyadisme pertinent.

    (més…)

  • PIGS

    Els PIGS, els deutes de Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya, entre d’altres, però sobretot el que fa referència als pobles del “sud”, que som tan ganduls i malbaratadors… diuen.

    Parlem, per exemple, de la d’Alemanya, la seva gran rescatadora per a benefici de l’enginyeria financera i per a tranquil·litat dels mercats.
    Per parlar d’aquest deute, no cal recórrer a arguments de caràcter moral o cultural, que, malgrat la seva solidesa i certesa, podrien ser titllats de retòrics per alguns cretins; només caldrà parlar de diners; res de sentimentalismes: real money.

    (més…)

  • Mili KK

    L’any 1993, davant els jutjats de Girona, un grup de joves es va declarar insubmís al servei militar obligatori —sí, aquell que obligava a preparar-se per a la guerra— i també a la prestació social substitutòria. Aquesta darrera era percebuda com un càstig encobert, un mecanisme per desactivar la força política de la insubmissió i reduir-la a simple tràmit administratiu. El que es demanava no era cap privilegi, sinó l’abolició dels exèrcits i el rebuig frontal a la resolució bèl·lica de qualsevol conflicte.

    (més…)

  • Deute

    Anem a posar els punts sobre les is. Un cop més, els mitjans de comunicació passen de puntetes per damunt de fets que són essencials per entendre la situació político-econòmica d’aquesta Europa —paraula d’origen grec— cada vegada més fràgil, tensionada i condicionada pels interessos dels principals actors polítics i financers del moment.

    Vam romandre en silenci davant el traspàs de poders a Itàlia i Grècia. Els mitjans van minimitzar el rerefons d’aquells moviments, tot i la incomoditat que despertaven en una part important de la ciutadania. A la pràctica, allò va suposar substituir dirigents escollits a les urnes per tecnòcrates no escollits directament pel poble, figures sovint allunyades del debat públic i del control democràtic.

    Si el sistema democràtic ja es trobava en un estat de mínima credibilitat —amb urnes, parlaments i procediments formals que sovint no eviten la desconnexió amb la ciutadania—, aquests episodis van alimentar la percepció d’una erosió profunda. Els principals beneficiaris d’aquell context no van ser els ciutadans, sinó els mercats financers i les seves estratègies especulatives.

    Posem noms sobre la taula.

    (més…)