Hi ha frases que cauen com un escopit a la cara. Frases que no només insulten, sinó que retraten una societat que s’està acostumant massa a l’odi, a la simplificació i a la deshumanització. Avui n’he sentit una. Una d’aquelles frases que es diuen sense pensar, amb una barra inquietant, com si fos un comentari qualsevol. Però no ho era. No era un comentari. Era una manera de mirar el món. I, sobretot, era una manera de decidir qui mereix respecte i qui no.
I jo no puc callar davant d’això.
L’any 1993, davant els jutjats de Girona, un grup de joves es va declarar insubmís al servei militar obligatori —sí, aquell que obligava a preparar-se per a la guerra— i també a la prestació social substitutòria. Aquesta darrera era percebuda com un càstig encobert, un mecanisme per desactivar la força política de la insubmissió i reduir-la a simple tràmit administratiu. El que es demanava no era cap privilegi, sinó l’abolició dels exèrcits i el rebuig frontal a la resolució bèl·lica de qualsevol conflicte.
Baixàvem caminant per l’Onze de Setembre i, de nou, una mirada al parc de l’Arbreda. Feia bona tarda, solet, una brisa suau i gens de fred, ans al contrari, certa caloreta, crec que bufava de sud. Una taula, on toca el sol més que a les altres, a la zona de pícnic propera a les pistes, on com per art de màgia ha aparegut un bosquet amb les seves alzines, la seva ombreta i, repetim, les seves taules. Aquestes amples, de pi de Flandes van dir que eren, i és sabut per tothom que per fer taules de fusta tipus pícnic el millor que hi ha és el pi de Flandes, suposem vaja, l’experta que ens les va vendre ho va dir amb tanta rotunditat que ni tan sols ens va passar pel cap posar-ho en qüestió.
El 14 de març d’enguany el govern de l’Estat espanyol declara via decret l’estat d’alarma de manera immediata. Després tots ja sabem com segueix la cronologia dels fets arrel de la pandèmia del coronavirus Sars-2-Covd que provoca la covid-19, un conjunt de simptomatologies de gravetat diversa segons el o la pacient. No farem la llista de totes les possibilitats patològiques d’aquesta malaltia, però sí que podríem destacar-ne una, l’asimptomàtica.