Qui no coneix Flandes?

Baixàvem caminant per l’Onze de Setembre i, de nou, una mirada al parc de l’Arbreda. Feia bona tarda, solet, una brisa suau i gens de fred, ans al contrari, certa caloreta, crec que bufava de sud. Una taula, on toca el sol més que a les altres, a la zona de pícnic propera a les pistes, on com per art de màgia ha aparegut un bosquet amb les seves alzines, la seva ombreta i, repetim, les seves taules. Aquestes amples, de pi de Flandes van dir que eren, i és sabut per tothom que per fer taules de fusta tipus pícnic el millor que hi ha és el pi de Flandes, suposem vaja, l’experta que ens les va vendre ho va dir amb tanta rotunditat que ni tan sols ens va passar pel cap posar-ho en qüestió.

Al que anàvem, a la taula de pi de Flandes on toca el solet quasi tota la tarda tres senyores de certa edat, podríem dir que grans, que no pas velles, amb un mantellet, no fos cas que es taqués la taula de pi de Flandes, i el berenar. Tres senyores grans, que no pas velles, berenant a l’Arbreda, en una taula del bosquet que ha aparegut a la zona de pícnic, fent-la petar i jugant a cartes, a la brisca concretament. Ho sé perquè els hi ho vaig preguntar. I mentre berenen i la fan petar i juguen a la brisca a la taula de pi de Flandes del bosquet que ha aparegut a l’Arbreda com per art de màgia, a les pistes hi juga la mainada, a bàsquet uns, a futbol altres, amb patinet, a fet i amagar, i crec que també berenen, i alguns i algunes fins i tot tenen germanets i germanetes jugant a la zona infantil mentre els pares i mares gaudeixen d’un cafè amb llet, un tallat o ves a saber que més, asseguts en unes altres taules també de pi de Flandes que hi ha just al costat oposat de la zona de pícnic tan propera a les pistes, on també berenen les tres senyores grans, que no pas velles i que a més juguen a la brisca mentre es banyen d’un solet reconfortant de mitja tarda i que a recer de la tramuntana la fan petar.

I en definitiva, és això. Persones del poble, fent poble i gaudint del poble, grans, petites i mitjanes, és el sentit de tot el que fem i que continuarem fent.

Ens veiem per Flandes.