manel vallès | palimpsest

Blog

  • Tenia 6 anys

    La Júlia tenia sis anys
    Sabia que la seva mare li feia trenes cada matí abans d’anar a l’escola. Sabia que el seu germà gran li guardava la darrera galeta de la capsa. Sabia que hi havia coses que feien riure i coses que feien plorar.
    Aquell matí, una mà petita es va aixecar al costat d’altres mans.
    Va mirar el seu pare. Ell també tenia el braç estès.
    —Així? —va preguntar.
    —Així —li va dir ell.
    I ella va somriure.
    .
    Els nens confien en els pares. Confien en les seves paraules, en les seves mans, en el món que els expliquen. Encara no coneixen les vergonyes de la història. No els hi toca, o millor dit, no els hi hauria de tocar. No sabia que aquella salutació havia estat el símbol d’homes que van cremar llibres, van perseguir famílies, van empresonar mestres i van enviar nens a morir. No sabia que darrere d’aquell braç estès hi havia milions de vides trencades ni sabia que hi havia nens que havien hagut de fugir de casa seva perquè algú va decidir que no eren prou bons per viure. No sabia res d’això. Només sabia que el seu pare li havia dit que ho fes.

    (més…)

  • I no, no em penso callar

    Hi ha frases que cauen com un escopit a la cara. Frases que no només insulten, sinó que retraten una societat que s’està acostumant massa a l’odi, a la simplificació i a la deshumanització. Avui n’he sentit una. Una d’aquelles frases que es diuen sense pensar, amb una barra inquietant, com si fos un comentari qualsevol. Però no ho era. No era un comentari. Era una manera de mirar el món. I, sobretot, era una manera de decidir qui mereix respecte i qui no.

    I jo no puc callar davant d’això.

    (més…)

  • Sirenas

    «Sin embargo, las sirenas poseen un arma mucho más terrible que el canto: su silencio.»
    Kafka.

  • Desbandá

    «¿Dónde están esta noche, los sacerdotes y los cristianos de la tierra que representan Su amor y salvación? – ¿dónde están los que no oyen nada de aquellos que imploran a su Dios? ¿En qué oscuro lugar han arrinconado el amor de los hombres? ¿Dónde están la piedad y la conciencia de un mundo que camina hacia su destrucción…?

    Ojalá tuviera mil pares de manos y en cada mano miles de armas mortales, y miles de balas para cada arma, y cada una de las balas con el nombre de cada uno de los asesinos de niños – entonces sabría como expresarme.»

    Norman Bethune.

  • Quelcom més?

    «El nostre enemic número u és la ignorància. Crec que l’enemic número u per a tots i totes és no comprendre el que està succeint avui al món»

    Julian Assange. Hacktivista i fundador de Wikileaks.

    I és ben cert. Amb la proliferació dels mitjans de comunicació, especialment dels mitjans digitals, i contemplem mitjans de comunicació també les anomenades xarxes socials, la qualitat i la veracitat de la informació no són per si soles les majors amenaces. Coses absurdes, frívoles, de baix calat, tant social com moral, ens poden escandalitzar a uns, no donar el nostre like o m’agrada de torn, o passar pàgina directament. Altres els compartiran, i fins i tot els posaran d’exemple, o formaràn part del seu argumentari essencial amb la dosi de cunyadisme pertinent.

    (més…)