Hi ha frases que cauen com un escopit a la cara. Frases que no només insulten, sinó que retraten una societat que s’està acostumant massa a l’odi, a la simplificació i a la deshumanització. Avui n’he sentit una. Una d’aquelles frases que es diuen sense pensar, amb una barra inquietant, com si fos un comentari qualsevol. Però no ho era. No era un comentari. Era una manera de mirar el món. I, sobretot, era una manera de decidir qui mereix respecte i qui no.
I jo no puc callar davant d’això.
“¿Dónde están esta noche, los sacerdotes y los cristianos de la tierra que representan Su amor y salvación? – ¿dónde están los que no oyen nada de aquellos que imploran a su Dios? ¿En qué oscuro lugar han arrinconado el amor de los hombres? ¿Dónde están la piedad y la conciencia de un mundo que camina hacia su destrucción…?
Ojalá tuviera mil pares de manos y en cada mano miles de armas mortales, y miles de balas para cada arma, y cada una de las balas con el nombre de cada uno de los asesinos de niños – entonces sabría como expresarme.”
Norman Bethune.
“El nostre enemic número u és la ignorància. Crec que l’enemic número u per a tots i totes és no comprendre el que està succeint avui al món”
Julian Assange. Hacktivista i fundador de Wikileaks.
I és ben cert. Amb la proliferació dels mitjans de comunicació, especialment dels mitjans digitals, i contemplem mitjans de comunicació també les anomenades xarxes socials, la qualitat i la veracitat de la informació no són per si soles les majors amenaces. Coses absurdes, frívoles, de baix calat, tant social com moral, ens poden escandalitzar a uns, no donar el nostre like o m’agrada de torn, o passar pàgina directament. Altres els compartiran, i fins i tot els posaran d’exemple, o formaràn part del seu argumentari essencial amb la dosi de cunyadisme pertinent.
Els PIGS, els deutes de Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya, entre d’altres, però sobretot el que fa referència als pobles del “sud”, que som tan ganduls i malbaratadors… diuen.
Parlem, per exemple, de la d’Alemanya, la seva gran rescatadora per a benefici de l’enginyeria financera i per a tranquil·litat dels mercats.
Per parlar d’aquest deute, no cal recórrer a arguments de caràcter moral o cultural, que, malgrat la seva solidesa i certesa, podrien ser titllats de retòrics per alguns cretins; només caldrà parlar de diners; res de sentimentalismes: real money.